12 junio, 2021

LA BANCA MAI PERD… INDULT CORRECTÍSSIM.

Difícil es jutjar el que no veiem y per suposat que de fer-ho podem caure en infinitat d errades, pel mateix es que preferim només “sobre volar” la noticia.

Difícil es jutjar el que no veiem y per suposat que de fer-ho podem caure en infinitat d errades, pel mateix es que preferim només “sobre volar” la noticia. Ho dic concretament amb el tema del primer resultat a la correguda incruenta de Las Vegas, que sabem se li va perdonar la vida a un dels exemplars lidiats, se’l va indultar a un dels de Manuel Costa, ramader nord-americà de bous braus… Fins on tinc entès en els meus més de cinquanta anys veient toros, un dels punts primordials per a poder veure la bravura d’un exemplar, vedell, jònec o toro, és la sort de picar, la del picador o muntat naturalment, i d’això parteixen els meus dubtes amb respecte al succeït a la ciutat del joc… I dec de rectificar, jo estic mal, ells bé… Si l’indult es dona a Las Vegas, capital mundial del joc, llavors el tan anomenat indult és correcte, és pel mateix entenedor que va ser un “indult de joc”, ells guanyen, la banca mai perd… Imagino que són ara, per allà, “corregudes amb preservatiu”… Deixem aquest tema tan de moda, però totalment intranscendent, avui dia 15 de setembre, data que els mexicans celebrem l’acció de don Miguel Gregorio Antonio Ignacio Hidalgo i Costilla Gallaga Mondarte Villaseñor, don Miguel Hidalgo, “El Pare de la Pàtria”, fa 199 anys, la de iniciar el camí a la nostra llibertat, no val la pena malbaratar les hores i anem-se’n a millors temes… Vaig conèixer l’esborrany que el ramader Carlos Hernández González, “Carlos Pavón” se l’anomenava als seus temps de torero actiu, està escrivint sobre la vida de “El Güero” Miguel Ángel García. Carlos fa una curta però molt amena lectura biogràfica del torero que desgraciadament va morir en la més horrible de les pobreses, i de les seves facultats mentals, com a conseqüència de una espantosa cornada que va sofrir a rogles espanyols i que li va penetrar fins la base del crani… Amb aquesta columna donem inici, benvinguda i gracies, a la guapa espanyoleta Alicia Guillem, la nostra corresponsal consentida, i que ens farà el favor de transcriure aquestos mateixos escrits l’idioma que tant s’ha cuidat pels seus rumbs, el català. En aquest portal podran llegir regularment aquesta nova aportació d’ambdues… Ens Veiem.

Deja un comentario