17 septiembre, 2021

ANDRÉS BLANDO, EL TORERO “SENSE CORNADES” I SE’N VA EMPORTAR UNA MOLT GREU.

Fou Andrés Blando un torero al que li succeïren coses sui generis, casos únics i desagradables a la seva vida taurina… La tarda de la seva alternativa va sofrir la cornada Alberto Balderas

Fou Andrés Blando un torero al que li succeïren coses sui generis, casos únics i desagradables a la seva vida taurina… La tarda de la seva alternativa va sofrir la cornada Alberto Balderas, a un toro que li havia tocat en sort a José González, “Carnicerito”, del mèrit Tepatitlan, Jalisco, i que li lleva la vida a l’anomena’t “Torero de de Mèxic”… Vaig conèixer bé a don Andrés, de bon caràcter, jovial, però sento que mai es va sobreposar a la tragèdia viscuda a “El Toreig de la Comtessa” i per això mateix la seva carrera com matador mai més va enlairar-se amb la força que es podia esperar amb un joneguer amb la seva classe… 29 de desembre de 1940 fou la data tràgica, el jove al que ajudava el pintor valencià, Carlos Ruano Llopis va quedar en temporades anodines, poques corregudes sumava, passaven els anys i tots comentaven que a pesar de les poques dates firmades des de la correguda de la seva alternativa, mai el van ferir els toros… Però va arribar el 12 de setembre de 1965 i a Tijuana, Baixa Califòrnia, es va anunciar el seu acomiat, a tot el mon li arriba l’hora de dir adéu i don Andrés no fou l’excepció, tot va transcórrer de maneres correctes durant el festeig i rodant el quart de la tarda el torero se’n va anar al centre del rogle on se li va tallar la simbòlica cueta i pareixia que s’acabava la seva carrera amb un final feliç l’home al qual mai més el feriren els bous en més de 30 anys d’exposar la vida… Com correspon al primer espasa, Andrés Blando va romandre dins del rogle com a director de lidia, la plaça plena i dins d’ella el destí estava present, mai falta, és la nostra ombra, el nostre etern company, el bessó que tots tenim des del moment d’abandonar el ventre matern, el destí, el destí tan misteriós, tan impenetrable i que li tenia una sorpresa a l’últim toro de la correguda i que no cal dir no li pertanyia lidiar-lo i exactament ell, el bou últim que veia vestit de torero i trepitjant el rogle d’un coso, li va inferir greu cornada al entravessar-li una de les seves cuixes… Fou Andrés Blando un bon torero al que el seu destí no li va permetre destacar com ho preveia Carlos Ruano Llopis… Ens Veiem.

Deja un comentario