17 septiembre, 2021

MACIAS I JOSELITO, AVUI “LAS GOLONDRINAS” AL SERIAL DE ZACATECAS… I, ¡BYE DON BULL!.

DE ZACATECAS… I, ¡BYE DON BULL!. En aquests dies he estat mencionant seguidament a Zacatecas i els seus festejos taurins, per suposat que vaig haver de fer-ho, és la fira i avui ella acaba, un serial

En aquests dies he estat mencionant seguidament a Zacatecas i els seus festejos taurins, per suposat que vaig haver de fer-ho, és la fira i avui ella acaba, un serial que s’ha donat de menys a més, crec que avui veurem un molt digne tancament a la seva monumental plaça i tot dependrà dels toros de “Pepe Garfias”, per cert que… Lògic, permès i molt natural que aspiréssim a ser els millors a les nostres activitats diàries, tots volem destacar, un exemple palpable d’això és l’agarrada que avui veurem a Zacatecas amb el mà a mà de Arturo Macias i Joselito Adame… Tant Arturo com Joselito, entre altres toreros, es barallen pel lloc de figura del toreig, per a ser un “mandón” a la festa nacional i avui ha volgut el destí que se’ls programaren molt prop de la terra natal de ambdós espases, Aguascalientes, els 128 quilòmetres que separen a les dues capitals es veuran envaïdes pels afeccionats que farem el viatge i presenciar un festeig del que sortiran espurnes… Alguna cosa deu d’existir entre ells, d’una de les parts per a ser més concret, Arturo té, deu, i va a defensar el privilegiat lloc que s’ha guanyat amb triomfs, i sang, als rogles nacionals… Joselito “és el visitant”, la seva llarga estada i campanya per Europa li dona aquest estatus, visitant però també triomfador per aquelles sendes i gairebé el passat dimarts va abandonar aquest mateix rogle, on avui actuaran, enlaire i voldrà fer-ho amb tota seguretat amb un nou triomf, només aquestes dues corregudes i se’n torna cap Espanya a continuar amb la seva temporada… I en el tema personal, li faci mal a qui li faci, la fira fou un èxit sense toreros estrangers, sense aquests bons toreros espanyols que a vegades només lleven llocs i després anem com “esbarzers” queixant-nos que no se’ls hi dona el lloc als nostres, ja sense les preses dels viatges, d’anar i tornar farem un balanç i prometo no ometre dada o persona alguna, a la fira van haver molts actors, escriuré segons el meu criteri, només el meu… A per altres coses… ¡ADÉU A LAS VEGAS!… ¡¡¡EL PEIX MOR PER LA BOCA!!!… ¡Re capaciten! Tant “El Juli”, com “El Fandi” i Rivera Ordóñez han decidit esborrar-se de les corregudes incruentes de Las Vegas, on estaven acartellats per a finals de setembre. ¿I Enrique Ponce?… EL d’avanç ho diu el meu amic Antonio Girol a www.gentetorera.com, es veia venir, inclús ho havíem mencionat ja… El projecte no era descabellat, les formes empresarials tan egòlatres i fantasioses sí i per això va acabar amb el mateix. ¡¡¡El peix per la boca mor!!!… Un fracàs més que rotund per la manera de buscar protagonisme, més que fer festa, i una pena que els toreros deixessin veure la seva ambició, un fracàs que va airejar a molts, a tots… No cal dir que de demandes ni pensar-ho, de cap lloc, ambdós entenen que l’ideal és tallar per l’arrel i a un altra cosa. “Don Bull-ito”, l’empresari Pedro Haces, sap que és millor córrer, de donar-se els festejos el portarien a una fallida econòmica per a molts anys. Els toreros amb tota seguretat van assabentar-se del comportament de les besties, més l’apatia dels gringuets per a veure als torejadors, i de sobte van treure un mocador blanc, de pau, per a conversar amb el contractant i cadascú pa casa seva, rés d’ informalitats d’alguna de les parts i aquí no ha passat rés… “El somni americà” es va quedar en badall, mister Peter Haces ni als llençols es va embotir… Pobre home, paraula que ho deu d’estar passant mal moralment, no molt, per la ciutat del joc i el pecat té que hi haure “rosses hores” de consol. El millor hagués estat que es donessin les coses, se’n va anar la boca i ni per on fer-se… Ahir a Huete, província de Conca. Tres quarts d’entrada amb toros de “Torrestrella”. Rafael de Julia, silenci i dues orelles i cua. Octavio García, “El Payo”, orella i dues orelles. Antonio Nazaré, orella i dues orelles…

Deja un comentario