Neix a Mèxic D.F. l1 doctubre de 1929. Es forma com a joneguer a la ramaderia dHeribert Rodríguez veïna de Apan, Hidalgo, pel que sel va considerar en moltes ocasions un hidalguens, dApan… En aquesta població el senyor Guillem Delgado el va assignar com encarregat dels seus billars i li va proporcionar una habitació, permetin que a les seves estones lliures es dediques a la toreria. Vesteix per primera vegada el vestit de llums en aquesta població el 21 dagost de 1949, posteriorment debuta a la placeta capitalina “La Morena” donant-se a conèixer com un torero valent a carta cabal… El 30 de juliol de 1950 es presenta a la plaça “Mèxic” causant sensació pel seu valor fronterer ratllant en temeritat. Aquesta temporada toreja dues jonegades més acusant una clara verdor, però posseeix una personalitat que ajuntada al seu valor, el fan un joneguer carismàtic… Don Enric Bohórquez, redactor del diari ESTO li recomana tornar-sen al camp a perfeccionar el seu ofici però lempresari Alfons Gaona pel seu iman taquiller el programa com a base de cartell per a la següent temporada joneguera… Miquel Ángel, un noi ros, alt, prim, no molt airós però amb bona planta de torero. El seu deix al parlar és el del clàssic capitalí de barri: (¿No?)… Utilitzava el clàssic tupè, llavors de moda, simpàtic en el seu tracte, amb un somriure de nen, es fa prompte popular i atractiu davant la joventut. Al 1951 toreja nou jonegades, sumant ja dotze, i es converteix en el plena places; faenaces i quites per gaoneres o per fregolines esgarrifoses, empentes, cornades i en ocasions un temple exquisit, augmenten el seu atractiu sensacional. Alterna aquestos èxits amb “Curro” Ortega, Rafel García, pare dels “Querencia”, amb “El Ranchero” Aguilar, amb “El Callao”, amb “El Piti” i amb els espanyols Julio Pérez “Vito”, Paco Honrubia, Jesús Gracia i Jerònim Pimentel… Dos mà a mà, un amb “El Vito” i un altre amb el potossí Jordi Reina, “El Piti”, omplen la immensa plaça de gom a gom. La tònica de “El Güero”: moltes voltes al rogle sense orella, per les seves fallides al matar, raó, motiu, per la que el doctor Gaona, lempresari, li escatima els justos honoraris: Mentre no tallis orelles no guanyaràs diners…Va tallar algunes però lempresari preferia esquivar-lo… Notable feina al jònec “Jaspeador”, de “La Laguna” de la que el jutge escatima la segona orella… PER A LA HISTORIA: El 22 de juliol de 1951 al cinquè jònec de nom “Cuadrillero”, de “San Mateo”, que corresponia a Ferran de los Reyes, “El Callao”, Miquel Ángel fa un quite per gaoneres temperat i esmunyit per la seva quietud, que posa a la gent en peu… El públic el fa donar una volta al rogle, interrompin la lidia del seu alternant, qui a lúltima broda una feina grandiosa. Aquest quite va originar que el Doctor Gaona encarregara una pintura al mestre Antoni Navarrete daquell moment… Cas similar en un altre quite per fregolines a un jònec que corresponia al valencià Paco Honrubia, en el que va passar als mitjos a agrair lovació… 1952… el 15 de juny alternant amb Alfred Leal i Gonzalo González broda una gran feina a “Muñeco”, de “San Mateo” sense tallar orelles pels seus defectes al matar… Aquesta temporada talla varies orelles i moltes voltes al rogle i rep una cornada del jònec “Chamorrero”, de “La Laguna” fent una gran feina a la de “lOrella dArgent” que per poc se la guanya a Jordi Reina, “El Piti”. Set jonegades i una més en 1953 que suma en el seu haver 20 a la Mèxic… Només Ferran de los Reyes, “El Callao” va sumar més de 20 en aquesta plaça… En el mes de juny de 1953 marxa cap a Espanya a buscar més triomfs. Al juny toreja la seva primera jonegada a Barcelona, després suma 13 jonegades a places dimportància com Sevilla i Madrid on talla orella; Màlaga, Valladolid i a Palma de Mallorca on talla en dues tardes quatre orelles i un cua… Inicia lany 1954 a Nimes per a tornar a Sevilla el dos de maig de 1954 per a lidiar una jonegada de “Felipe Bartolomé” alternant amb Paco Méndez i Pep Ordóñez… Aquella fatídica tarda al rebre amb una llarga canviada de genolls a porta gaiola a un dels seus jònecs rep una cornada a la boca fins el paladar. La punta de lasta va arribar fins millímetres de la base del crani, causant-li gravíssimes lesions. El comunicat facultatiu, llarguíssim per cert, descriu pronòstics gravíssims i quasi nulles les possibilitats de vida… Consternació a tota Espanya, major de la que causa a Mèxic. Aquesta cornada, com quasi sempre passa, li obre noves portes i li ploven contractes. Després de “recuperar-se” va torejar una jonegada a Roquefort, França; reapareix a Madrid el 5 de setembre amb gran èxit tallant lorella a cadascun dels seus jònecs. Repeteix a Madrid el 16 del mateix mes i el 19 sacomiada com joneguer a Vic Fezensac… ALTERNATIVA.- El 26 de setembre de 1954 rep lalternativa a Palma de Mallorca de mans de Josep María Martorell amb Victorià Posada com a testimoni, toros de “Ramos Hermanos”. Aquella tarda al de lalternativa anomenat “Parrero”, li talla una orella i al seu segon, les dues i la cua; va tancar la seva temporada a Beziers el 3 doctubre tallant les dues orelles del seu primer toro… Miquel Ángel guanya en tècnica, doncs ja no li tiren mà els toros amb tanta freqüència i mata molt millor. Confirma la seva alternativa a Mèxic el 16 de gener de 1955 amb el toro “Trueno Verde”, de “Torrecilla”, de mans de Ricard Balderas, avui jutge de plaça, i com a testimoni el seu primer padrí Josep María Martorell. Sortides al terç als seus dos toros fou el resultat… En aquesta temporada 1955-1956 obté només algunes voltes al rogle i provoca la polèmica entre els periodistes i els afeccionats. Lacusen dintercalar “grolleria” a algunes de les seves actuacions… Per a aquest autor, aquestes consistien en que Miquel Ángel demanava al seu mosso destocs que li plantés un mirall per a que pentinés el seu ros tupè fent-se passar per un “dandi molt endreçat”, per a que instants després es convertís en el contrari: rebolcat, trencada la roba, sorra a la boca i amb freqüència apallissat i sagnant; situació premeditada per a causar aquest efecte… A la província mexicana només sel veu a Morelia, Acapulco i Ciutat Juárez i a Xico, Veracruz… Al 1956 torna a Espanya i és inclòs a “La Fira de Sant Isidre” on confirma la seva alternativa amb el toro “Ratonero” de “Carles Núñez”, de mans de Manel Vázquez i el testimoni dEmili Ortuño “Jumillano”. Continua en la seva campanya espanyola més o menys triomfal, amb alts i baixos… Torna “El Güero” a Mèxic i acaba lany 1956 amb 19 actuacions i al 1957 amb 17 tardes entre la capital i la província i al 1958 només catorze… El 22 de juliol de 1956 aquest autor té el privilegi de vestir de llums per primera vegada. El meu cosí, Jordi Aguilar, “El Ranchero”, i el meu amic Miquel Ángel que toregen a Xico, mà a mà, amb toros de “Piedras Negras”, em conviden de sobresortint… ¡Quina joia!… SEQÜELES. Es comencen a fer manifestes les seqüeles daquella cornada de Sevilla. Miquel Ángel patia atacs depilèpsia i sofria dificultats al parlar… Aquestes circumstàncies propicien el declivi definitiu de Miquel Ángel com a torero i com esser humà. En la seva última correguda gloriosa a la plaça “Mèxic”, 3 de desembre de 1956, mata una correguda molt forta “dEl Rocío”, alternant amb Dàmaso Gómez que confirmava la seva alternativa i “Curro” Ortega. Miquel Ángel talla les dues orelles de lúltim toro després una feina que esgarrifa de dramatisme al públic, més que per emoció per la situació que a continuació sinsereix sobre la nota del dilluns, del llibre, “Una cincuentona monumental”, de Medina de la Serna i Lic. Humberto Ruiz Quiroz, que redacta Josep Octavi Cano al diari ESTO: Dirigida a Miquel Ángel… Amb una nerviositat terrible he seguit les incidències de la teva negativa a deixar-te traure de la plaça perquè els metges ordenaven que tu no estaves en condicions per a poder lidiar al sisè. I si més no ho vas fer… Et vas imposar al cap i a la fi sobre els gendarmes, sobre els metges, sobre la multitud que va acabar demanant que te nanessis. Però segueixo creient que a pesar de tot, ni els metges, ni lautoritat ni ningú, haguessin tingut que deixar-te continuar. Els rogles de les places de toros no deuen convertir-se mai en pedra de sacrificis humans. El que em pareix necessari i urgent, per raons purament bones, és que per aquest any, al menys, et retires dels toros, Miquel Ángel. Tu necessites refer-te física i moralment. I dic moralment, perquè sé que els pitos que has escoltat en tardes anteriors than ferit (…). Crec que han fet molt mal en portar-te en aquestes condicions, i sobre tot en haver-te llançat als rogles a una lluita desigual amb els homes i amb els toros… En la seva crònica del dilluns, Pocapena, fa el següent comentari: “Al torero no li va convèncer lopinió dels facultatius i va tornar al carreró, on el seu apoderat, amics i companys van poder apreciar, per incoherències manifestes a la seva conversació, que era un disparat sortir a despatxar el segon seu, últim de la correguda i el de més pes, doncs va donar a la romana 540 quilos… El madrileny Dàmaso Gómez havia deixat bon gust de boca davant lafecció, però el cel professional de Miquel Ángel no permetia que aquell se lin fora per davant… A la fi de 1958 Miquel Ángel desapareix del mapa taurí, però aquest autor segueix les seves passes temporalment: Es dedica a donar classes de maneig a un cotxe de doble control; cosa que li permet mantenir-se temporalment. Vaig saber també que lanomenat permís li fou retirat. Es va tornar alcohòlic, es posa inflat, gras i panxut; i fins ara… vaig seguir la seva petjada… Un 3 de setembre de 1974 sofreix al popular mercat de “La Merced” un atac depilèpsia i dies més tard, el 12 del mateix mes, mor sense ser identificat. Al ser portat a la sala mortuòria els practicants de medicina indiquen al seu mestre que pareix tractar-se dun torero doncs li observen varies cicatrius al cos. El mestre, que portava alguna amistat amb el cronista Pep Alameda, el crida i li demana reconèixer la identitat dun possible torero. Josep Alameda ho fa i dona part del fet als seus familiars i al públic… Patètic fi dun gloriós torero, envilanit entre huácales, rates i cuques. Pel seu orgull, amor propi o tal volta pel seu estat patològic, no se sap que hagi fet del coneixement dun taurí filantròpic el seu estat de desgracia. Carles Arruza va donar la mà organitzant i torejant festivals benèfics per a “Curro” Ortega, materialment cosit a cornades, laltre per a Carles Vera, “Cañitas”, quant li va ser amputada una de les seves cames; i a Espanya per al durangueny Guillem Carvajal. Desgraciadament Carles va morir al 1966. Tal volta si coneix la situació miserable de Miquel Ángel, la seva fi no hagués estat tan trista…
Entradas recientes
-
HOY HACE 20 AÑOS
Debuta la dehesa de Medina Ibarra - LA PRENSA TAURINA CHAYOTERA
-
LOS TOROS SALEN DEL COMA Y DESAFÍAN A LA PANDEMIA EN LA MAESTRANZA DE SEVILLA
El decidido paso al frente de Ramón Valencia es un soplo de aire fresco para la fiesta -
HOY HACE 93 AÑOS
“Armillita” adquiere su segunda alternativa - ATENCIÓN SEÑOR PRESIDENTE MUNICIPAL DE ZACATECAS, LOS FESTEJOS QUE SE DARÁN EL 19, 20 Y 21 DE MARZO DE 2021, VIOLAN EL REGLAMENTO DE ESPECTÁCULOS TAURINOS PARA EL MUNICIPIO DE ZACATECAS.
Archivos
- abril 2021
- marzo 2021
- febrero 2021
- enero 2021
- diciembre 2020
- noviembre 2020
- octubre 2020
- septiembre 2020
- agosto 2020
- julio 2020
- junio 2020
- mayo 2020
- abril 2020
- marzo 2020
- febrero 2020
- enero 2020
- diciembre 2019
- noviembre 2019
- octubre 2019
- septiembre 2019
- agosto 2019
- julio 2019
- junio 2019
- mayo 2019
- abril 2019
- marzo 2019
- febrero 2019
- enero 2019
- diciembre 2018
- noviembre 2018
- octubre 2018
- septiembre 2018
- agosto 2018
- julio 2018
- junio 2018
- mayo 2018
- abril 2018
- marzo 2018
- febrero 2018
- enero 2018
- diciembre 2017
- noviembre 2017
- octubre 2017
- septiembre 2017
- agosto 2017
- julio 2017
- junio 2017
- mayo 2017
- abril 2017
- marzo 2017
- febrero 2017
- enero 2017
- diciembre 2016
- noviembre 2016
- octubre 2016
- septiembre 2016
- agosto 2016
- julio 2016
- junio 2016
- mayo 2016
- abril 2016
- marzo 2016
- febrero 2016
- enero 2016
- diciembre 2015
- noviembre 2015
- octubre 2015
- septiembre 2015
- agosto 2015
- julio 2015
- junio 2015
- mayo 2015
- abril 2015
- marzo 2015
- febrero 2015
- enero 2015
- diciembre 2014
- noviembre 2014
- octubre 2014
- septiembre 2014
- agosto 2014
- julio 2014
- junio 2014
- mayo 2014
- abril 2014
- marzo 2014
- febrero 2014
- enero 2014
- septiembre 2012
- agosto 2012
- julio 2012
- junio 2012
- mayo 2012
- abril 2012
- marzo 2012
- febrero 2012
- enero 2012
- diciembre 2011
- noviembre 2011
- octubre 2011
- septiembre 2011
- febrero 2011
- enero 2011
- diciembre 2010
- noviembre 2010
- octubre 2010
- septiembre 2010
- agosto 2010
- julio 2010
- junio 2010
- mayo 2010
- abril 2010
- marzo 2010
- febrero 2010
- enero 2010
- diciembre 2009
- noviembre 2009
- octubre 2009
- septiembre 2009
- agosto 2009
- julio 2009
- junio 2009
- mayo 2009
- abril 2009
- marzo 2009
- febrero 2009
- noviembre 2008
- octubre 2008
- septiembre 2008
- marzo 2008
- febrero 2008
- octubre 2007
- enero 2007